XARRADA SOBRE LA BLOGOSFERA A LA UNIVERSITAT

Fa uns dies vaig tindre la sort d'assistir a una xarrada sobre la comunicació 2.0 o sobre la blogosfera o com se diga açò que fem quatre pirats que escrivim blogs, la xarrada formava part de les jornades que organitza L'ACV Tirant lo Blanc: “Reptes de futur del valencià: els mitjans digitals de comunicació."

(Dic que vaig tindre la sort de poder assistir perque molts dies a eixes hores encara estic treballant)

Els tres conferenciants són experts en la blogosfera valenciana (he de dir que he trobat a faltar un boli i un paper on poder escriure totes les idees que me venien al cap mentre els escoltava parlar), tots tres molt diferents, però amb moltes coses en comú. La primera, una llarga experiència en la blogosfera; la segona que escriuen en valencià i la tercera (encara que no la menys important) que són blocaires valencianistes amb un cert prestigi, si tindre molts seguidors a la blogosfera es pot considerar una cosa de prestigi (jo pense que sí, però segur que n'hi haurà molta gent que pensarà que té més prestigi un escriptor que escriu llibres o articles que se publiquen impresos en paper, encara que tinguen un nombre de lectors inferior al d'aquests blogs).

Els tres conferenciants eren:

o    Pere Fuset: un dels creadors i administrador durant deu anys de "valencianisme.com"

o    Vicent Baydal: autor d'un dels blogs més importants de la blogosfera de parla valenciana que tracta sobre tot de història, però també de moltes altres coses com etimologia, crítica política, etc.

o    Xavi Bellot: un dels blocaires més antics de la blogosfera valenciana, catarrogí de pro, periodista amb molts anys d'experiència professional, secretari local del Bloc de Catarroja. El seu blog parla sobre tot de temes d'actualitat, però també d'altres temes com música, aficions, etc. (a més a més, un bon amic meu)

Entre els tres, ajudats per les opinions dels asistents, han fet una reflexió, molt interessant sobre la situació de les xarxes socials, de la comunicació 2.0, la blogosfera valenciana, de softvalencià, etc.

Per als que, com jo, som novençans en açò d'escriure blogs ens ha resultat molt interessant escoltar totes les idees i punts de vista de tres mestres com ells. Jo, si volguera fer un resum, destacaria les següents idees:

 - Els blogs hui en dia no serien res sense les xarxes socials (Twitter, Facebook, etc.), no importa si escrivim molt bé o diguem coses molt interessants o molt divertides, si no les comuniquem per les xarxes socials, les llig molt poca gent.

 - El nombre de blogs escrits en valencià ha augmentat considerablement des de l'any 2009.

 - Els que escrivim blogs en valencià som la majoria valencianistes, els valencians que escriuen blogs en castellà no són valencianistes. Açò podria semblar una obvietat, però jo pense que no ho és. Quina és la raó per la qual tan sols utilitzen la nostra llengua per a escriure blogs aquells que d'alguna manera volen defensar la nostra llengua i cultura, els que se mostren partidaris de partits valencianistes com el Bloc? Per què no escriuen blogs en valencià persones que no són valencianistes?

Vull dir, perquè tan sols utilitzen la nostra llengua aquells que parlen de temes relacionats amb la política, la societat o la cultura i que d'alguna manera volen apostar per la nostra llengua?

Podria donar-se el cas de que n'hi hagueren valencianistes que no saberen parlar o escriure en valencià però que escriviren blogs en castellà.
També podria donar-se el cas de persones que no estigueren interessades en defensar la nostra llengua i cultura, és dir que no foren valencianistes, però que encara així i tot escriviren en la nostra llengua (açò seria en un país normal on les dues llenües oficials estigueren normalitzades i tingueren la mateixa categoria, ja sé que no és el nostre cas)

 - Els blogs escrits en valencià (i que per tant són valencianistes, sinó no estarien escrits en valencià) parlen majoritàriament de temes d'identitat, cultura i llengua valenciana o de temes socio-polítics en general i en especial de temes de l'actualitat socio-política que ens afecten més als valencians (com els possibles pactes de partits polítics de cara a les pròximes eleccions, etc.)

 - Els valencians que escrivim i llegim blogs en valencià som endogàmics, es dir llegim i participem en blogs i xarxes socials amb gent que té unes idees molt paregudes a les nostres, ens costa molt llegir i partcipar a pàgines web que parlen sobre altres temes o que no estiguen escrits per valencianistes.


 - Un aspecte molt important de la comunicació 2.0 és la participació, els blogs sense els comentaris del lectors perdrien gran part de la seua eficàcia comunicativa. Els blogs permeten establir un diàleg entre l'autor i els lectors que no està present a altres mitjans de comunicació com els diaris o la televisió, per exemple (al menys no d'una manera tan clara i fluida).

Per totes aquestes raons, el mestre Vicent Baydal recomanava als que escrivim blogs en valencià que intentem escriure sobre temes generalistes o sobre aquells temes sobre els que tenim més experiència o coneixements (en el meu cas, jo deuria de parlar sobre enginyeria de l'automòbil, disseny industrial, etc.) i que no parlem tant sobre temes identitaris típicament valencianistes com la senyera, per exemple. 
Si ho férem així, és probable que el valencià deixara d'estar tan marginat a la xarxa, ja que no tan sols s'empraria per a parlar de temes valencianistes sinó de qualsevol altre tema i tal vegada, alguna persona interessada, per exemple, en disseny industrial llegiria aquest blog i no tan sols aquells que són valencianistes.

Ja sé que està tot molt mal explicat i que segurament he oblidat moltes idees més importants, però, d'alguna manera he intentat transmetre (dins de les meues limitacions) els conceptes que més em cridaren l'atenció durant la xarrada.


La imatge que he penjat mostra la distribució de blogs al País Valencià basat en dades estadístiques de fa uns anys, la situació hui en dia és un miqueta diferent, ja que ara n'hi han molts més, però ens pot servir per a fer-nos una idea del creixement i on es concentren la majoria de blogs al nostre País.

25 d'abril, la desfeta d'Almansa

Hi ha dues dates molt significatives per a la història del poble valencià, una d'elles és el 9 d'octubre, l'altra el 25 d'abril, el dia que es conmemora la derrota de les tropes austracistes a la batalla d'Almansa. Com tothom sap, les conseqüències varen ser molt negatives per al poble valencià, per això hi ha una dita popular que diu: “Quan el mal ve d'Almansa a tots alcança”.

Aquestes dues dates marquen d'alguna manera el principi i la fi de l'antic Regne de València, a partir dels decrets de Nova Planta, el País Valencià va perdre les seues institucions d'autogovern, la majoria de les lleis pròpies, varem perdre tots els drets que teniem com a poble i la nostra llengua va deixar de ser oficial, tan sols es parlava a nivell familiar i col·loquial, ja que estava prohibit utilitzar-la per a dirigir-se a l'administració, ni es podia utilitzar a les escoles ni a cap institució com l'església o la justícia, començà una persecució de la nostra llengua i cultura que ha durat segles. Per no fer-ho més llarg, tan sols diré que els valencians partidaris de la causa austracista varen ser castigats amb una duresa i crueltat que no es tornaria a vorer fins a les guerres del segle vint, es podria dir que es varen cometre milers de crims contra la humanitat, un vertader genocidi.

Per això diguem que els valencians no celebrem res el dia de hui, commemoren la derrota d'Almansa, no tenim res que celebrar, però sí molt que reivindicar, ja que després de més de 300 anys d'aquella fatídica data es pot dir que el País Valencià encara és un país ocupat i humiliat per un estat que ens explota i ens trau tot el suc. 

També és de veres que els darrers anys, a partir de la democràcia, moltes institucions d'autogovern s'han recuperat (com les Corts, la Generalitat o el Sindic de Greuges) i molts drets també, hui en dia el valencià gaudeix de la consideració de llengua oficial, amb la mateixa categoria que el castellà, al menys en teoria (la realitat és molt diferent, malauradament).

Un clar exemple de la situació en la que es troba el País Valencià és que despús-ahir, a la portada d'un dels diaris de més difusió al nostre territori apareixia la següent notícia: 

“Gobierno y Consell negociarán la paz en una cumbre sobre el Cabanyal, chiringuitos y parany”

“El vicepresidente Manuel Chaves anunció ayer en Alicante que en mayo convocara a la comisión Gobierno/Consell para buscar una salida negociada que permita retirar los recursos de inconstitucionalidad del Estado en relación al Plan del Cabanyal, la Ley de Costas, la Ley de Caza y el régimen económico matrimonial”

“Chaves revela contactos secretos con Camps y se declara dispuesto a retirar los recursos de inconstitucionalidad”

No m'agrada ser “agorero”, però cada vegada que el PP i el PSOE es reuneixen per a negociar assumptes relatius al País Valencià, els que sempre eixim perdent som els valencians, com ja va passar quan negociaren l'Estatut de la vergonya o la cessió dels drets històrics de l'aigua dels regants valencians a Castella- La Manxa.

 Ja està bé de que ens prenguen el pèl, per favor, que ja han passat més de 300 anys de la batalla d'Almansa i encara estem patint les conseqüències d'aquella derrota. El lema de la manifestació d'ahir a València era clar: “Ja n'hi ha prou” de tanta corrupció, de que que ens prenguen el pèl als valencians, hem de rebel·lar-nos i dir que ja està bé. Que ja ha arribat l'hora de que els valencians deixem de votar a partits que tenen la seua seu central a Madrid i que votem a partits valencians com el Bloc.

Testimoni d'una persona afectada pels enderrocaments del Cabanyal

A continuació reproduisc el testimoni d'una veïna que ha viscut i ha patit els enderrocaments del barri del Cabanyal en directe, les seues paraules mostren clarament l'angoixa dels veïns que veuen com es carreguen el seu barri:

Reenvío el testimonio de una vecina, del Cabanyal derruido...

Luisa

En vivo y en directo lo hemos vivido.
Delante de nuestra casa.

Hemos visto cómo nuestros vecinos de enfrente se asomaban a sus balcones viendo cómo iban derribando algunas casas  alrededor de sus fincas.
Había que verles las caras de rabia e impotencia.
Puede que dentro de nada les toque a ellos ver cómo tiran sus casas, donde muchos llevan viviendo ahí más de 50 años.

El despliegue policial tremendo. Frente a mi casa he contado unos 9 coches de policía.
El barrio estaba acordonado por la Nacional.
Increible que nunca estén por aquí por el trapicheo de drogas.
Al fin y al cabo los del trapicheo han recibido pisos por parte del ayuntamiento...que ya conocemos la estrategia...

Bueno, pero se supone que yo debo estar contenta, como unas castañuelas...que guay...me van a hacer un bulevar delante...y mi casa valdrá muchhhho más....Qué bochorno, la de gente que piensa así...

A esos que encima han colgado en sus balcones el "nosotros sí queremos la prolongación de la cutreavenida blasco ibañez", sin ningún miramiento por sus vecinos expoliados (los tienen delante y no se les cae la cara de vergüenza de poner semejante cartel delante de las victimas) les diría yo que fueran al ayuntamiento y contribuyeran a la causa de la cutreavenida, donando sus propias casas ya que todo es tan estupendísimo, veríamos si les picara a ellos el asunto lo que dirían.
A ver si a estos horteras que derriban un barrio modernista para hacer adosados les ocurre alguna vez lo mismo.
Lástima que la vida no sea justa.

Bueno, perdonen todos vds. por el desahogo pero es que no me puedo contener. Era ésto o ir al ayuntamiento y preparar la nit del foc usando de ninot a la rita barbaritat.

Ahí os mando un enlace de los de "salvem el cabanyal".
http://www.cabanyal.com/nou/?lang=es

Pasadlo porfa. 

Indignados desde "Cabanyal City, ciudad sin ley ni orden".

Espere que aquest testimoni contribuisca a paralitzar els enderrocaments del barri del Cabanyal.

Elitistes

Una de les principals crítiques que rebem els simpatitzants del Bloc és que som un grup de gent elitista, allunyat de la realitat quotidiana dels nostres co-ciutadans. Potser els que diuen això tenen part de raó.

Fa unes setmanes, estàvem celebrant la inauguració de la nova seu del Bloc a Catarroja amb un bon grapat d'amics i amigues i mentre beviem i menjaven una paella (molt bona, per cert) la nit de la cremà, començàrem a parlar de la llista que el Bloc presentarà a les eleccions municipals de Cataroja. Vaig dir amb orgull: “anem a presentar una llista de gent relativament jove, la majoria entre els 30 i 40 anys, i molt ben preparada, quasi tots amb carrera universtària, n'hi ha llicenciats en dret, periodisme, filòlegs, enginyers, etc. Ademés la majoria són gent del poble de tota la vida. Una llista molt bona en definitiva.”

De sobte una amiga em digué: “ i quants obrers n'hi han a la llista del Bloc?”

Jo em vaig quedar una miqueta parat, no sabia qué contestar. La veritat és que d'obrers no n'hi han molts.

Situacions com aquesta les he viscudes en més d'una ocasió. No passa res, ja que a l'Ajuntament de Catarroja no es pot dir que n'hi hagen pocs de regidors sense estudis, la majoria d'ells no en tenen, (a més a més la majoria són prou incultes) així que si n'hi haguera una llista tota sencera de persones amb carrera universitària i aquesta llista traguera cinc regidors (per exemple), la quantitat de regidors sense carrera encara superaria amb molta diferència als que en tenen.

De totes maneres sí que he de dir que estic d'acord amb moltes de les crítiques que es  fan als militants del Bloc sobre el fet de que estan allunyats de la realitat del carrer. El problema que jo trobe és que són persones que d'alguna manera han intentat refugiar-se de la castellanització de la societat valenciana i han trobat refugi al món de la cultura, que és on es troben més a gust perque tot lo món parla valencià correctament, tot lo món coneix molt bé la nostra història, tothom és molt culte i ha llegit als nostres clàssics, ningú posa en dubte la unitat de la llengua, etc.

Però la veritat és que la societat valenciana, malauradament, ja no parla valencià apenes, la majoria de gent no ha llegit els nostres clàssics i ja quasi ningú diu País Valencià quan parla de la “Comunitat Valenciana”. Això és un fet, ens agrade o no.

La inmensa majoria dels valencians estàn més preocupats pels resultats del partit de fubol del Madrid - Barça que per si el finançament de la nostra comunitat autònoma és just o no. La immensa majoria de la nostra societat ja s'ha oblidat que fa unes setmanes el Bloc va demanar a les Corts Valencines la gratuitat de l'AP7 i els dos principals partits (PP i PSOE) es dedicaren a discutir sobre quin dels dos havia fet més per aconseguir l'alliberament de l'autopista. Al remat, els valencians continuarem pagant peatge cada vegada que tinguem que utilitzar-la.


Els ciutadans valencians estan més preocupats per saber quin és l'origen dels diners de Bono (ja que segons diuen els mitjans de comunicació afins al PP, si Bono té diners és perquè és un corrupte, com és lògic, no pot ser que s'els haja guanyat honradament) o de si Garzón va cometre prevaricació quan va intentar investigar els crims del franquisme o no.

Ja sé que estareu pensant que és molt trist, però és així. La gent parla i sap d'allò que sent i veu a la televisió i poc els importa que el País Valencià siga la comunitat autònoma de tot l'estat amb menys places hospitalàries o que la renda per càpita estiga per baix de la mitjana de l'estat o que tinguem una taxa d'atur molt per damunt de la mitjana o que som una de les comunitats autònomes que més contribuix a l'Estat i que menys diners rep de l'estat.

No passa res, els valencians som així, meninfots i feliços, independentment de que ens estiguen fotent per totes les bandes, complim el paper que “España” ens ha asignat, som el “Levante Feliz”, hem de pagar i callar. 

(I si n'hi ha algú que pensa el contrari és perque és un "friky" que es dedica a llegir blogs com este en compte de mirar "Canal Bou", una de les televisions més manipulades pels polítics del PP).

Ricardo Peralta, candidat del PSOE a l'alcaldia de València

Ja fa molts anys que el PSPV-PSOE es manté allunyat del poder a les principals institucions de govern del País Valencià; la Generalitat, les Diputacions Provincials i els principals ajuntaments estan sota el control del PP.

A més a més, la nostra és una de les comunitats autònomes que més vots aporta al PP a nivell de l'estat en totes les eleccions, especialment, a les europees, on tots els vots tenen el mateix pes perque no s'aplica la llei D'Hont per províncies i per tant, els vots dels habitants del nostre país compten tant com els de qualsevol altra comunitat autònoma (cosa que no passa amb la resta d'eleccions). Es pot dir que el País Valencià és un dels principals feus del PP i, si fem cas a les darreres enquestes, això pareix que no té pinta de canviar ja que, malgrat els nombrosos casos de corrupció protagonitzats per polítics del PP, les enquestes continuen dient que mantindran l'hegemonia al menys durant quatre anys més.

Davant d'aquest panorama, el príncipal partit de l'oposició al País Valencià ha de fer alguna cosa per tal que eixa situació canvie, en part és responsabilitat seua que el PP porte tants anys governant al nostre País, no han sabut transmetre un missatge que anime a la gent a votar-los.

(També és responsabilitat dels altres partits partits polítics que estan en l'oposició: Bloc, EU, IPV, etc. però ho és més seua perquè tenen molta més representació a les institucions i més mitjans al seu abast per a poder fer front a l'omnipresent poder del PP al País Valecià)

No fa molt de temps que els socialistes valencians celebraren un congrés i canviaren el seu secretari general, feren dimitir a un senyor que passà sense pena ni glòria (Joan Ignasi Pla) i posaren al seu lloc a un altre que no es pot dir que destaque en res, tan poca gràcia té que ni Xavi Castillo sap com imitar-lo als seus espectacles.

El cas és que recentment se n'assabentaren de que el pròxim "fixatge estrela" del PSPV-PSOE per a intentar apartar a Rita de l'alcaldia de València és Ricardo Peralta, al menys això deien els mitjans afins a aquest partit polític. No sabem si llançaren la notícia com un "globo-sonda" o realment eixa és la seua intenció. De totes maneres no deu de ser un plat de bon gust per a ningú del PSOE enfrontar-se a la invencible Rita, així que no crec que la lluita interna per ocupar eixe lloc siga molt dura.

A aquest blog i a altres ja s'ha parlat sobre aquest personatge, un ex-diputat d'EU que es "reciclà" a socialista i que sembla que el seu procés de "dretizació" no ha acabat encara, ja que darrerament es podria dir que s'ha fet simpatitzant de grups feixistes, als quals deixa actuar amb total impunitat.

Si mirem els fets dels darrers dies des d'aquest punt de vista tot té més sentit, ja que si policies anti-disturbis del cos nacional de policia colpejaven sense pietat veïns que intentaven oposar-se de manera pacífica als enderrocaments del Cabanyal era perquè havien rebut ordres del seu cap (Ricardo Peralta) per a que carregaren contra ells, defensant les excavadores que feien cas omís de l'ordre del Ministeri de Cultura de parar els enderrocaments.

M'imagine quin haurà segut el raonament dels dirigents del PSPV: “Si tots els mitjans de comunició trauen a Ricardo Peralta com el principal responsable de la violència policial en defensa dels enderrocaments del Cabanyal, això ens pot servir de propaganda gratuïta per al nostre futur candidat a l'alcaldia de València i de pas, ens pot permetre guanyar les simpaties dels votants més de dretes que veuen amb bons ulls la prolongació de l'Avinguda Blasco Ibañez.”

Ja sé que estareu pensant que son uns raonaments una miqeta complicats, però quan un partit com el PSOE porta tant de temps sense “tocar bola” a les principals institucions de govern, han de fer alguna maniobra, encara que puga semblar “maquiavèl·lica” per tal d'aconseguir recuperar el poder.

Baiarris

La família de la meua dona es pot considerar un matriarcat, la majoria dels seus membres són dones i els pocs homes que hi formen part estan practicament anul·lats per les fortes personalitats de les dones.

La tia Inés, que és l'autèntica líder de la manada (es podria dir que és la femella alfa), té una paraula especial que utilitza per a referir-se als “novios”, marits, cunyats, gendres, homes en general que, com jo, no som membres de ple dret perque no hem nascut dins de la família, sinò que ens hem anat incorporant a ella a l'aparellar-nos amb algun dels membres femenins de la tribu. Com elles mateixes diuen, ens van trobar al carrer.

La paraula que utilitzen per a definir-nos és “baiarri”. Una d'eixes paraules que han anat perdent-se amb el pas del temps i que no apareix a la majoria de diccionaris, però que la gent valencià-parlant de tota la vida coneix el seu significat (almenys els de la comarca de l’Horta Sud).

Baiarri significa, literalment, animal mort que es troba en la carretera en avançat estat de descomposició, normalment un gos, és a dir un rebuig que ningú vol i que no val per res. També té altre significat més casolà, se diu baiarri  d'una persona quan és tramposa, cara dura, deshonrat, mal faener, almenys en un context col·loquial o famíliar, sempre dit afectuosament, clar.

La Tia Inés matisa: “No tots són igual, alguns són més baiarris que altres. Tu eres un dels menys baiarris de tots” - em diu (la tia Inés em vol molt)

Però la meua dona no està d'acord amb això: “Com que no, aquest és tan baiarri com el que més!”

Un dels moments quan millor m'ho passe és quan, a les reunions familiars de Nadal, totes les cosines comencen a criticar als seus marits, nuvis, etc. És com una catarsi col·lectiva, on el nivell d'alcohol en la sang, la glucosa dels dolços de nadal i la cafeina del cafe no contribueixen a crear un ambient relaxat sinó tot el contrari.

Jo faig front comú amb altres homens de la família per a defensar-nos, com el tio Paco (un dels bayarris més majors), el seu fill, i algú que altre marit o “novio” despistat, el qual, si no du molt temps eixint amb sa femella, no entén el joc i es troba un poc confús i desorientat, jo sempre li dic:

- “No et preocupes, no passa res, ja t'aniràs acostumant, en el fons no són tan males, tan sols tenen un poc d'excés d'estrògens (hormones sexuals femenines)”.