Tertúlies republicanes

Farà un parell d'anys, el meu amic Xavi i jo parlàrem sobre una idea que ens rondava pel cap des de feia molt de temps: organitzar amb certa regularitat (una vegada al mes, per exemple) unes tertúlies per debatre sobre temes d'actualitat i política entre persones que teniem una serie d'afinitats (valencianistes progressistes, bàsicament), on podriem tractar sobre els temes d’actualitat que més ens preocupen o afecten als ciutadans, els temes sobre els que parlaríem podrien ser molt variats: polítics, econòmics, sociològics, mediambientals, etc. Per aquella època vam pensar en anomenar estes tertúlies republicanes en honor a un programa de ràdio, ara jo les anomenaria valencianistes o progressistes.


Ahir pel matí, pensat i fet (que és com millor ixen les coses), havíem quedat per un altre motiu, estàvem esmorçant Xavi i jo amb altres amics i vam començar a discutir sobre les mesures del govern central contra la crisi, la situació econòmica del nostre país, la crisi de la indústria i del model de creixement basat en l'especulació immobiliària i com el govern central hauria d’haver gastat millor els diners per tal de redreçar la malmesa situació econòmica i les seues conseqüències, etc.


És dir, hem organitzat, sense pretendre-ho, una tertúlia de les que feia tant de temps que parlàvem. Ha segut molt interessant. Sempre és una bona experiència poder debatre amb altres persones sobre els temes més variats ja que sempre aporten un punt de vista diferent que pot resultar molt enriquidor.


La improvisada tertúlia m’ha recordat als bons temps de la Plataforma Salvem Catarroja, quan ens reuníem un grup de veïns interessats per temes mediambientals, urbanisme, etc. Entre els assistents a les reunions n'hi havia de tot: profesionals del sector de la construcció, ames de casa, llauradors, enginyers, representants dels diferents partits polítics. Es tractava d'un fòrum de debat ciutadà on reflexionàvem sobre el model de ciutat que volem i què podíem fer per aconseguir-ho.

Ara que ja quasi ningú creu que el macro-projecte Nou Mil·lenni es durà a terme degut a la greu crisi que pateix el sector immobiliari, encara queden molts temes sobre els que parlar. 
L’amenaça del macro-projecte sembla que no acabarà amb eixa gran zona de l’horta de Catarroja, però cal pensar que passarà amb eixes terres, valdría la pena que es tornaren a conrear o haurien d’abandonar-se amb el conseqüent perill d’incendi si no tenen un manteniment adeqüat? Hauríem de convertir-les en zones verdes?, dedicar-les a l'agricultura ecològica?, horts escolars per a que els xiquets aprengueren a conrear la terra?, ... una reflexió que ha de fer-se des del poble.
Qui hauria de pagar les despeses derivades d'este fracasat projecte: l'empresa constructora, l'Ajuntament, la Generalitat?

També caldria preguntar-se de quina manera pensen assumir la responsabilitat els polítics dels partits que que recolzaren eixe projecte (PP i UV) i que ens han dut a la situació en la que es trobem: un Ajuntament paralitzat, arruïnat, sense diners per a fer front a les despeses més bàsiques com pagar la seguretat social dels empleats de l’Ajuntament. També mereixiria la pena que rendiren comptes a la ciutadania, reconegueren el seu error i es decidiren d'una vegada per totes a retirar del seu programa electoral eixa aberració que significaria la construcció del Nou Mil·lenni.

Totes estes qüestions i moltes altres podrien ser tractades en un fòrum ciutadà que es reunira regularment per tal d'avaluar les tasques dels polítics que ens governen i elaborar propostes per a que la nostra societat avançara de forma decidida cap endavant, en compte de funcionar a colp de talonari, mamprenent mesures per a comprar vots, com les de les ajudes de la nostra alcaldesa que no solucionen el problema de la crisi i que tan sols aprofiten per a poder assegurar-se la continuïtat en el poder, uns pocs mesos abans de les eleccions.

A conseqüència d'esta experiència, he pensat que podriem organitzar un debat entre els blocaires de la blogosfera catarrogina. Per això, des d'aquest blog llance la idea de fer una trobada de blocaires  per a parlar dels diferents temes d'actualitat que ens afecten als ciutadans de Catarroja i del País Valencià en general. Per això llance una crida a tots els lectors d'aquest blog per a es pronuncien sobre la idea d'organitzar este debat fent comentaris a esta entrada.

La supremacia castellana

Que els partits nacionalistes espanyols com el PP consideren la llengua castellana superior a la resta de llengües de l'estat no és cap novetat, tampoc ho és que no els moleste que els valencians contribuim proporcionalment molt més a la hisenda pública que la majoria de comunitats autònomes de l'estat. Està clar que els polítics valencians del PP han patit sempre un sentiment d'inferioritat respecte als seus companys de partit del centre de la península, no de bades no es cansen mai de repetir la famosa frase que diu "de Madrid al cielo". 

El que no sabíem és que el “molt poc honorable” president de la Generalitat Valenciana s'atreviria a plantar cara a la direcció "nacional" del seu partit, celebrant la proclamació del candidat a president "regional" del Partit Popular de la "Regió Valenciana", (perdó, volia dir de la "Comunitat") sense comptar amb el suport de la direcció del seu partit.

No content amb eixa mostra de rebel·lia, el nostre president ha decidit donar un pas més en l'enfrontament que manté amb la direcció "nacional" del PP i ha decidit no assistir a la proclamació de candidata a la presidència de Castella-la Manxa i secretària general del seu partit: Maria Dolores de Cospedal. 

La veritat és que cal reconèixer que ha estat valent. També és veritat que nomès queden uns tres mesos per a les eleccions autonòmiques i municipals i a estes alçades posar-se a buscar un nou candidat per a la presidència de la Generalitat Valenciana seria una tasca molt complicada. 

Hem de reconèixer que la direcció del PP s'enfronta a una situació com a mínim incòmoda, encara que les enquestes diuen que als votants de dretes normalment no els afecta molt que els polítics del seu partit estiguen involucrats en casos de corrupció, també està clar que no seria beneficiós per a les aspiracions del PP que el candidat a la presidència d'una de les comunitats autònomes que més vots podria aportar a la hipotètica victòria de Mariano Rajoy, s'asseguera al banc dels acusats unes setmanes abans de les eleccions. 

Així que des d'aquest humil blog volem reconèixer la valentia del nostre president d'enfrontar-se a la seua "jefa" Castellana Manchega i plantar-li cara a la direcció "nacional" del seu partit, encara que siga per una raó tan deshonesta com la de negar-se a dimitir per la seua implicació en el malbaratament dels diners públics comesa per ell o els seus més directes col·laboradors. Està clar que no ens sentim orgullosos en absolut que el nostre president isca tots els dies als mitjans de comunicació per la seua col·laboració amb una xarxa d'empreses corruptes que es dedicaven a omplir-se les butxaques furtant els diners dels contribuents, però almenys, per una vegada en la vida, ha mostrat el valor d'enfrontar-se als mateixos que des de fa molts segles estan fotent als valencians. Tan de bò continuara amb eixa actitud rebel i continuara plantant-li cara al la direcció del seu partit i deixara de costat els interessos del seu partit a altres comunitats autònomes i començara a defensar els interessos dels valencians, abandonant d'una vegada per sempre eixa actitud servil i el complex d'inferioritat respecte a la seu central del seu partit a Madrid. 

Podria començar reivindicant infraestructures tan necessàries per al nostre país com la autovia de València a Alacant al seu pas per la Font de la Figuera o el tren de rodalia que hauria de comunicar Gandia i Dènia, per exemple.