divendres, 29 d’abril del 2011

¡Señor, señor, me puede dar propaganda?


Qui subscriu aquest blog és un ciutadà qualsevol que no es preocupa massa per la seua imatge, es podria dir que gasta menys diners en roba que Tarzán en corbates. Tan sols vesteix una miqueta millor quan l'ocasió ho requereix, com per exemple quan té una reunió important per motius de treball o si ha d'anar a algun esdeveniment social com una boda, llavors tracta de vestir d'una manera més adequada, però la resta del temps és prou descuidat amb la seua forma de vestir, el seu pentinat, etc.


Farà uns déu anys, quan va començar a viure a Catarroja, anava un dia a comprar, caminant pel carrer amb el carro de la compra (que és més ecològic que anar amb cotxe), es dirigiria cap el Consum de la Rambleta (al que ara li diuen Bàsic, perquè encara no havia descobert el del costat del Mercat, que és millor i està més prop de sa casa), quan uns xiquets, aparentment d'ètnia gitana, es van dirigir amb la següent pregunta:


- ¡Señor, señor, nos puede dar propaganda?


Un dels símptomes més evidents que t'estàs fent major és quan els xiquets comencen a parlar-te de vostè, però, si a més, et confonen amb un repartidor de propaganda per la pinta que fas, ja pots pensar que la situació comença a ser preocupant, vol dir que alguna cosa no estàs fent bé, que tal vegada hauries de preocupar-te una miqueta més per la teua imatge.


El cas és que no vaig donar massa importància a l'anècdota, després d'explicar als xiquets que no tenia res que els poguera donar (a banda de bons consells, però no crec que estigueren disposats a escoltar-los) vaig continuar caminant tranquilament per l'avinguda de la Rambleta amb el carro de la compra.


Fa uns dies, parlant amb uns amics sobre si els valencianistes hauríem de ser més o menys de poble, em va vindre al cap esta anècdota. Jo pense que una de les coses que més valoren molts dels habitants de Catarroja (almenys els nou vinguts) és que Catarroja és casi com un barri d'una gran ciutat, està molt ben comunicada amb València i a les zones noves no te coneix casi ningú, per això pots anar pel carrer vestit com vulgues sense que hages de preocupar-te massa i no has d'anar donant explicacions a ningú de si estàs cassat o no o si tens fills o no, com sol passar als pobles, on pareix que algunes persones indiscretes intenten averiguar-te la vida i te diuen: "pues ja te pararia bé tindre fills" o "ja tens edat de casar-te", i altres comentaris per l'estil.


No tinc res en contra de la gent de poble, de fet molts dels meus millors amics ho són, però jo no em considere de poble ni pense que tots els que defensen la nostra llengua i cultura som o hauriem de ser d'alguna manera de poble, pense que la nostra llengua i cultura, les nostres tradicions són perfectament compatibles amb la vida pròpia de les ciutats més o menys grans i cosmopolites com poden ser València o Barcelona, per exemple. Crec que no hem de resignar-nos a que la nostra cultura, les nostres tradicions i la nostra llengua queden relegades als pobles o que tan sols es puga viure en clau valencianista als pobles.


Aleshores, què hauriem de fer, parlar en castellà cada vegada que anem a València per a que no ens consideren de poble com passava antigament?

dimecres, 27 d’abril del 2011

Amb Catarroja no s'especula!




Des d'aquest blog hem expressat en repetides ocasions el nostre rebuig a la política urbanística del PP, basada en l'especulació, un creixement desproporcionat i una total falta de respecte al medi ambient.

La política urbanística dels ajuntaments governats pel PP considera els espais naturals com a matèria primera de les empreses del sector de la construcció que tan sols volen guanyar diners d'una manera fàcil i ràpida, sense tindre en compte les més bàsiques consideracions de respecte al medi ambient, creixement sostenible i l'ecologia.

La política duta a terme per l'equip de govern municipal de Catarroja (format per PP i UV) no és una excepció, amb la complicitat de la constructora Llanera, van dissenyar el macro-projecte urbanístic anomenat Nou Mil•lenni.

Una de les associacions que més s'ha destacat per la defensa del medi ambient a Catarroja ha segut Salvem Catarroja, formada per veïns i veïnes del poble que no estan d'acord amb la política urbanística del PP.

Salvem Catarroja ha encetat una campanya per a contribuir a conscienciar als ciutadans de la importància de la protecció del medi ambient i perquè ens adonem que el macro-projecte urbanístic que el PP intenta construir a l'horta de Catarroja és una barbaritat.

Des d'aquest blog volem, una vegada més, aportar el nostre granet d'arena per a intentar evitar que la política destructura del medi ambient que pretenen dur a terme els senyors del PP no acabe amb un dels pocs terrenys d'horta que encara conservem i per això a continuació vos deixem un enllaç on podeu participar i votar el vídeo de la campanya que més vos agrade:


Concurs de vídeos de Salvem Catarroja.

(La veritat és que val la pena mirar els vídeos, estan molt ben fets, sobretot si tenim en compte que la majoria han estat realitzats per aficionats)





dilluns, 25 d’abril del 2011

25 d'abril, la batalla d'Almansa.



Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança.

Hui fa 304 de la derrota de les tropes austriacistes a la batalla d'Almansa, una de les conseqüències d'aquesta derrota va ser la derogació dels Furs del Regne de València i la desaparició de les seues institucions d’autogovern, és dir la desaparició legal del Regne de València, es va prohibir l'ús de la nostra llengua i es van derogar les nostres lleis i institucions pròpies, però el que no van poder fer va ser fer desaparèixer el poble valencià, amb els seus costums, cultura i tradicions.

Hui, més de 300 anys després, encara continuem lluitant per defensar la nostra llengua i cultura, intentant no desaparèixer com a poble enmig de la globalització i el sistema d'economia de mercat que intenta que els pobles perden la seua personalitat per tal d'aconseguir que tots consumim els productes que ens volen vendre, els quals moltes vegades tenen molt poc a vorer amb la nostra cultura i les nostres tradicions, estan fets basant-se en les tradicions culturals d'altres pobles, en un intent unificador molt convenient per als interessos de determinats grups de poder.


Per això, hui tornem a dir que no, que no estem d'acord amb l'intent unificador i des-personalitzador del món actual, volem continuar sent un poble amb la nostra cultura pròpia, les nostres lleis i institucions d'autogovern i volem mantindre la nostra llengua, sense menysprear als demès, sabent que no som millors ni pitjors que els altres pobles, amb les nostres virtuts i els nostres defectes que intentarem millorar, però sense perdre la nostra personalitat.

Segurament molts diràn que això és impossible, que hui en dia no podem fugir de les tendències dels mercats que marquen les lleis i el comportament de les societats, que no hi ha res a fer, però jo pense que no, potser hem perdut moltes batalles, però la guerra no està perduda, al menys mentre quedem algunes persones decidides a continuar lluitant, som hereus d'una cultura que s'ha anat transmetent de pares a fills, generació rere generació i no tenim el dret a no continuar transmetent-la.

A més a més, hi han dades que demostren que mantindre viva la nostra llengua i cultura és possible, de fet és la vuitena llengua a la blogosfera i una de les més importants de Ia Wiquipèdia, la qual cosa no està gens malament, sobretot si tenim en compte que la nostra no és, ni de bon tros, una de les llengües més parlades al món.




diumenge, 3 d’abril del 2011

No a la guerra, sí a les intervencions per aturar-la.



Jo vaig ser una de les persones que més activament es va oposar a la intervenció de les tropes espanyoles a la guerra d’Irak, vaig participar a totes les manifestacions, vaig enviar cartes als diaris expresant la meua opsosició a una guerra que considerava innecesària, injusta i en contra dels principis més fonamentals i del dret internacional, no hi havia una resolució de les Nacions Unides que l’avalara ni una justificació clara, ja que el regim de Sadam no havia col·laborat amb els talibans ni amb Al Qaeda, ni poseia armes de destrucció massiva ni cap altra de les excuses que utilitzaren per atacar Irak era certa.

Darrerament estic llegint molts blogs i escoltant importants representants polítics de l’esquerra posicionar-se en contra de la intervenció en la guerra de Líbia, de la mateixa manera que molts mitjans de comunicació de dretes estan utilitzant este conflicte per a desgastar encara més al ja moribund govern de Zapatero.

No seré jo qui intente salvar el govern socialista de la crema, però en este cas, he de dir que no estic d'acord amb els que ataquen al PSOE per participar en esta guerra. Els que s'oposen a la intervenció de les tropes espanyoles, sobre tot alguns simpatitzants del PP, diuen que és una situació molt pareguda a la que es donava en Irak, quan George Bush, Aznar, Berlusconi, Blair i altres dirigents europeus decidiren atacar Irak. Jo pense que no és així, les diferències són molt clares:
-     - Primera: Hi ha una resolució del consell de Seguretat de l’ONU   que autoritza les intervencions.
-     - Segona: Líbia ja estava en guerra abans de que intervingueren les tropes de la coalició internàcional, no hem provocat una guerra, hem anat a intentar defensar els rebels i el poble libi, el quals, amb un armament molt inferior, intenten defensar-se dels atacs de les tropes del dictador i dels seus mercenaris.
-      - Tercera: No ha segut una invasió sinó atacs puntuals a objectius estratègics del dictador per tal d’intentar que es rendira i acabara la guerra i la represió contra el seu poble.

Encara que de tant en tant sorgeixen algunes veus que posen en dubte la legitimitat de les Nacions Unides, bàsicament perquè no els convé que n'hi haja una institució amb autoritat per damunt dels governs que puga intervindre en favor de la pau, l'ONU representa la legalitat internàcional i el consell de seguretat de les Nacions Unides es va crear després de la segona guerra mundial precisament per a intentar evitar que es tornaren a produir guerres, per això és tan difícil tots els països membres del consell de seguretat de l’ONU arriben a un acord perque estan representats un ampli ventall de països amb interesos i polítiques molt diferents, com la Xina, EEUU, Rússia, França, etc.

No, senyors simpatitzants del PP i líders de partits d’esquerres, no estic d’acord amb vostès, no es pot comparar la guerra d’Irak amb la de Líbia, són dos situacions molt diferents. Tan de bo haguèrem intervingut a altres guerres com la de Libèria, Congo, Somalia, etc, així hauriem pogut evitar moltes morts i el patiment de molts innocents.

Els que s'oposen a la intervenció preferirien que guanyara la guerra Muamar el Gadafi? Un dictador sanguinari que porta més de quaranta anys al poder i que ha finançat i organitzat el terrorisme internacional.




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...